Estrenem El misteri de Fermat

Tots els dilluns dels mesos d'abril i maig al Almeria Teatre, representem ”El misteri de Fermat”, un espectacle que té com a objectiu transmetre l'amor per la ciència.

Què passaria si elevéssim el teorema de Pitàgores a un nombre diferent de 2? Es seguiria complint la igualtat que planteja aquest teorema? Rere aquesta pregunta tan aparentment simple, s’hi amaga un dels problemes matemàtics més esmunyidissos de la història d’aquesta ciència. La resposta és senzilla. La demostració, un misteri.

Fa més de 3 segles Pierre de Fermat, un jutge francès nascut al segle XVII i aficionat a les matemàtiques, es va fer aquesta mateixa pregunta mentre llegia l’Aritmètica de Diofant (l’únic llibre de matemàtiques que havia estudiat, per cert). En va anotar el resultat i, al peu de pàgina de l’exemplar, hi va escriure: “He trobat una demostració absolutament meravellosa, però el marge d’aquest full és massa estret per incloure-la...”.

Fermat havia trobat la prova que demostrava que la igualtat del teorema de Pitàgores no es donava quan l’exponent era un nombre superior a 2. Només calia posar-la per escrit per compartir-la amb la comunitat matemàtica. Però no ho va fer mai. No sabem si la seva intenció era plantejar un trencaclosques per als seus coetanis matemàtics, tal com li agradava tant de fer, o si realment tenia pensat exposar-la més tard. La qüestió és que la demostració va quedar pendent i mai més en va tornar a dir una paraula. Fermat va morir 30 anys després. El problema va sobreviure’n 360 més.

Durant tres segles molts matemàtics van intentar trobar-ne la solució, sense èxit. Es resistia fins i tot a les ments més lúcides. No va ser fins el 1995 que Andrew Wiles, un matemàtic anglès, va aconseguir desxifrar el misteri. Després de set anys d’infatigable treball i de nombrosos fracassos i decepcions, va aconseguir trobar la solució. Hi havia somiat des que era petit.

Amb aquesta premisa arrenca “El misteri de Fermat”, una apassionant història real plena de valor, trucs, enganys i tragèdia, a través de la qual els espectadors descobriran alguns dels principis fonamentals de les matemàtiques i coneixeran com són els matemàtics i què els inspira.

De la mà d’alguns dels matemàtics més importants de tots els temps, com Euler o Gaus, descobrirem no només quines van ser les principals aportarcions que van contribuir, de manera directa o indirecta, a la resolució d’aquest teorema, sino també les seves interessants (i sovint sorprenents) històries personals. Què va portar a una jove parisina a fer-se passar per home i suplantar la identitat d’un antic alumne de l’escola politècnica de Paris? Què movia a Euler a voler-ho calcular tot, tot i tot?

Matemàtiques més enllà de l’aula A través de la història de l’últim teorema de Fermat, Teatre de l’Enjòlit volem transmetre l’amor per la

ciència, el repte apassionant d’enfrontar-se a un enigma i, en definitiva, descobrir un món que sovint se’ns presenta com hermètic però que amaga una enorme bellesa. De fet, “El misteri de Fermat” és un punt de trobada per estimular el coneixement de les matemàtiques més enllà de les aules, fomentant-ne l’interès i aportant un material que contribueix a la millora de l’ensenyança i de l’aprenentatge. A través del format teatral s’ofereix als estudiants i al públic general una activitat que connecta el món de l’educació amb altres àmbits de la societat.

Obrint debat

Però “El misteri de Fermat” no es limita a parlar-nos, només, de l’amor per la ciència. Ens posa sobre la taula altres qüestions sobre les quals val la pena reflexionar i, per què no, obrir-ne un debat a l’acabar la funció. Temes com el paper de la dona a la ciència al llarg dels anys (no és pas gratuït que el paper del personatge principal, Andrew Wiles, estigui representat per una actriu) i com aquesta s’ha vist menyspreada i arraconada durant segles, la dificultat que suposa arribar a una demostració (quelcom perfectament extrapolable a altres àmbits de les nostres vides o com el coneixement humà es construeix pas a pas, amb els petits però importantíssims avenços que un bon grapat de gent va aconseguint, són part essencial d’aquest espectacle.